PER QUÈ AQUEST CAS REPRESENTA UN APRENENTATGE SIGNIFICATIU?

Per què aquest cas representa un aprenentatge significatiu amb l’ús de les TIC
En primer lloc perquè s’està construint coneixement a partir dels interessos dels alumnes i de les seves motivacions mitjançant eines tecnològiques. L’alumnat en aquest procés té un paper molt actiu: són ells que mitjançant la interacció amb el material (en aquest cas el software i l’ordinador) van ampliant i enriquint les seves experiències. El principal objectiu del professor es provocar una actitud en l’alumnat d’interès, de curiositat i d’experimentació amb el que tenen al davant. No oblidem que són infants de p4. I ho fa contrastant allò que estan acostumats a fer amb una nova realitat, un context diferent, amb un llenguatge diferent com es el llenguatge de l’ordinador per a enriquir les seves experiències i així ampliar i enriquir els seus models mentals.
El paper del professor és de facilitador. Es a dir, no és ell el protagonista del coneixement sinó que són els/les seus/seves alumnes.
Ell intervé estratègicament per a provocar un canvi, una reacció, ampliar coneixements, aclarir dubtes, provocar més curiositat, però en definitiva és el seu alumnat qui protagonitza l’activitat i el seu propi procés d’aprenentatge.
Un altre element d’aprenentatge significatiu que observem en la activitat és que el professor fa servir estratègies d’aprenentatge cooperatiu. Treballa la ZDP, es a dir, aprofita els coneixements previs i allò que són capaces d’aprendre amb ajut per a produir aprenentatge.
Si tenim com a referència els principis d’un aprenentatge significatiu que exposa D. Jonassen al Módul 2 de l’assignatura per a valorar que és una activitat que comporta aprenentatge significatiu podem dir que es dona un coneixement:

Actiu: els estudiants es comprometen amb el procés d’aprenentatge ja que explica que interactuen activament entre ells, fan preguntes, s’expliquen coses...
Constructiu: els estudiants adapten el que ja saben a la nova realitat per a donar sentit i/o reconciliar una discrepància. O en aquest cas, integrar noves experiències amb el que ja saben.
Col·laboratiu: els estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge, aprofitant les habilitats de la resta.
Intencional: intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional com ara, buscar les lletres del seu nom, dels companys...
Conversacional: aprendre és un procés social, dialògic, llavors s’aprofita les interaccions com a font d’aprenentatge. En aquest cas, es treballa per parelles i un ajuda a l’altre.
Reflexiu: els estudiants articulen el que han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats. En aquest cas després de fer l’activitat cadascú fa la seva aportació i serveix com a reflexió individual i grupal.
Per això i per tot el que hem exposat més amunt pensem que aquest cas representa un aprenentatge significatiu per l’alumnat.
Com els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu.
Perquè com ho expressa D. Jonassen, les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa i l’important és que el raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes. El punt central d’aquest plantejament és que tot el que sabem ho recordem en forma d’històries. Es a dir, la història es transforma en una mena de format ric i poderós per a narrar i descriure records. Per tant, es pot analitzar aquest format per a entendre el que les persones saben.
Hi ha un mitjà, un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones que s’anomena RBC . Aquest mètode es basa en els estudis que mostren que quan es troben amb una situació nova les persones l’analitzen i intenten aplicar alguna lliçó o experiència passada que s’assembli a la actual problema o situació nova.
A nosaltres com a professionals de l’ensenyament ens interessa saber que es pot impulsar el canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències d’altres. Això ens obra una porta a una font més de coneixement i aprenentatge significatiu que es pot aplicar per a aconseguir els nostres objectius. Però un dels interessos fonamentals per als professors des del meu punt de vista d’aquesta font de coneixement és el fet de poder emmagatzemar aquesta informació d’una manera organitzada i ordenada segons diferents criteris. Això permet enriquir la tasca diària com a professionals, fer-la més dinàmica i cooperativa. I obra una porta també a construir bases de dades similars per a fer-les servir amb els alumnes.
Aquesta és una modalitat més en fer servir les tic dins d’un marc d’aprenentatge constructiu. S’ha de reconèixer el valor de la tecnologia llavors en aquesta mena de font de coneixement: