RESUM DEL CAS:
En una classe de P4 d’Educació Infantil es fa servir el programa Paint per a dibuixar i escriure els noms de l’alumnat.
DESCRIPCIÓ DE LA ESCENA:
Nivell que s’aplica: P4 Educació Infantil
Tema/Unitats aplicables: Llenguatge plàstic, verbal i matemàtic.
Tecnologies utilitzades en la lliçó: software educatiu
Tipus d’escola: Primària i Ed. Infantil
Ubicació de l’escola: urbana
Connectivitat: connectat a la classe (software PC)
Ubicació de recursos tecnològics: a classe i classe polivalent
Situació econòmica social de l’estudiant: baixa i mitjana situació econòmica, percentatge alt d’immigració.
INFORMACIÓ DEL PROFESSOR:
Experiència en l’ensenyament:
10 anys
Experiència tecnològica del professor/nivell de formació:
Utilitzat sovint a classe i a casa.
ALTRES DETALLS DEL CAS:
Objectiu de la història
Activitats de la història
Resultats
HISTÒRIA:
Escoltem la vostra història:
Generalment a la classe no fem servir molta tecnologia però tenim una vegada a la setmana “classe d’informàtica”. És una escola de nova creació i encara tenim recursos molt limitats. Durant aquest curs estem treballant molt la lectura i la escriptura mitjançant els noms de l’alumnat. Aprenem les lletres, a escriure-les i llegir els noms dels companys/es, etc.
Vaig pensar aprofitar aquest espai informàtic per a continuar aquesta feina en un context diferent, i així enriquir el ventall de coneixements de l’alumnat ja que normalment el que fem diàriament a la classe es treballar en llapis i paper o a la pissarra.
Quin nivell és?
P4
Quants alumnes en té?
23 alumnes però per a fer aquesta classe només faig servir la meitat del grup, 11 i 12 respectivament.
Cada estudiant té el seu ordinador?
No, hem de treballar per parelles, dos a cada ordinador o tres segons el cas.
Estaven familiaritzats amb el software?
No, era la primera vegada que el feien servir i molts d’ells no tenen ordinadors a casa o sigui que a l’escola és l’únic espai que tenen per a fer servir un ordinador.
Considera que és una lliçó integrada de coneixements?
Si, perquè també estan aprenent habilitats psicomotrius tan importants en aquesta etapa com és la coordinació, el control de la mà, dels dits... que amb altres activitats no ho exercitarien de la mateixa manera i a més nocions matemàtiques com són les nocions topològiques de a dalt-a baix, dreta-esquerra, a sobre-a sota, i sobre tot d’una manera molt divertida perquè s’ho passen molt bé ja que poden anar provant, experimentant, a més es poden equivocar i tornar a començar perquè és molt fàcil esborrar i començar de nou, no com en paper!
Quin és el vostre principal objectiu acadèmic amb aquesta activitat?
Donar-los altres eines a les que estan acostumats, enriquir el seu bagatge de coneixements. Ampliar el seu ventall d’experiències en un entorn on poden ser autònoms i anar provant, amb assaig i error i ser ells els protagonistes del seu aprenentatge ja que fan progressos enormes amb l’ajuda dels seus companys i ells també poden ajudar els altres.
El meu principal objectiu és motivar-los aprendre, motivar-los a buscar, a interessar-se, despertar la seva curiositat...
Com descriuria el vostre paper durant la classe?
El que faig és donar-los les primeres directrius com per a que puguin començar sense atabalar-los d’informació i a mesura que agafen confiança i assoleixen les primeres habilitats ells mateixos van preguntant per a què serveixen les icones que veuen o també pregunten com poden fer més coses llavors intervinc. Es a dir, dono els coneixements en funció de les seves motivacions (sempre estan molt motivats). També ho faig quan sorgeix algun problema que premen una cosa que no volien prémer ja que encara no manegen bé el ratolí i es molt comú que s’obrin finestres... m’agrada que siguin ells els protagonistes. Llavors aprofito d’aquestes errades per a introduir més coneixements, problematitzar situacions, fer hipotesis...
Com avalua el que fan?
M’interessa que tinguin una actitud activa, que s’esforcin per a aconseguir allò que no els hi surt. Que s’interessin per a aprendre més coses i per a ajudar al company amb el que treballen ja que treballen per parelles no només per un tema de falta de recursos sinó també per a treballar l’aprenentatge cooperatiu i la ZDP es a dir el que no sap algú l’altre li pot ajudar a aprendre’l. No interessa tant el resultat sinó el procés. La riquesa d’interaccions amb els companys i amb l’ordinador i el professor. També m’interessa que explorin però amb cura es a dir que vagin amb compte amb el material perquè és una forma de valorar-lo i d’experimentar però amb un cert criteri i guia.
Després quan acabem fem una posada en comú on comentem coses interessants que li hagin passat a cadascú.
El vostre alumnat ha complert les vostres expectatives?
Si, m’agrada molt veure’ls gaudint, interactuant entre ells, discutint com poden fer alguna cosa que no els hi surt, provant colors i traços, escrivint les lletres buscant-les en el teclat...
Segons la vostra opinió, quina és la principal lliçó que es pot aprendre de la vostra història?
Que les tecnologies poden aportar molt encara que parlem d’infants tant petits. I que el més important és que poden oferir un marc d’autonomia per a provar i equivocar-se, enriquir la seva experiència mitjançant contextos interactius, és una experiència sensorial de colors, sons i a més d’aprenentatge psicomotriu diferent i complementària a la que fem diàriament a classe i a casa perquè molts d’ells no tenen ordinador.
miércoles, 10 de noviembre de 2010
domingo, 7 de noviembre de 2010
A SOBRE DEL CANVI CONCEPTUAL...
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS
NOUS CONCEPTES APRESOS:
Pel que fa als nous conceptes el principal per a mi ha sigut la relació entre els conceptes de ciència, tecnologia i societat i les seves interaccions.
Era bastant conscient de la influència que exerceix la societat envers la tecnologia i la ciència però no pas al reves: la tecnologia envers la ciència per exemple, i la tecnologia envers la societat (en un sentit diferent al que proposen els deterministes tecnològics). Es a dir, la influencia que suposa la tecnologia com a impulsora de canvi científic (com en el cas del telescopi de Galileu) i per tant també impulsora de canvis socials. Això m’ha quedat més clar a partir de les lectures. Sobre tot en l’article de Domènech i Tirado.
He ampliat també coneixements pel que fa a identificar les idees dels tecnodeterministes en un paradigma més ample como ho exposa Eduard Aibar Puentes en el seu article. Aquesta associació em va fer realitzar més connexions amb els meus coneixements previs i per tant em va ajudar a comprendre millor la relació CTSE dins d’un marc teòric més global (paradigma evolucionista per exemple).
Tot plegat em va ajudar a jerarquitzar millor aquests conceptes i per tant trobar millor les seves relacions recíproques.
Altre aspecte important en la ampliació dels meus coneixements ha sigut el paper de la tecnologia en la educació. Esta clar que tots sabem que cada vegada serà una necessitat l’ús de les noves tecnologies en la pràctica educativa però com concretar-ho, dins del paradigma constructivista com fer-les servir sense caure en contradiccions, això ja és més complicat i requereix reflexió i anàlisi. Per tant, ha sigut molt important els treballs pràctics, les aportacions d’informacions en el fòrum, l`ús dels mapes conceptuals mitjançant eines informàtiques, i el debat , tot plegat m`ha donat una idea més consistent a nivell teòric i pràctic de com aplicar l’ús de les tic a l’escola.
També en particular l’ús dels mapes conceptuals i els recursos donats per a fer-los m’han ajudat moltíssim a reorganitzar, jerarquitzar, connectar, relacionar coneixements. Com havia dit a la avaluació inicial, era una eina que no havia fet servir gairebé mai. Ara, amb les eines informàtiques, l’esforç d’analitzar les lectures mitjançant els mapes i sobretot veient els criteris de valoració de D. Jonassen per a avaluar-los puc dir que he tingut un increment qualitatiu en el sabers pràctics i teòrics per a poder entendre millor les idees i principis al voltant dels mapes conceptuals.
CONCEPTES QUE NO HAN CANVIAT TANT...
Repassant les contestacions fetes a l’Avaluació Inicial, hi ha contestacions que les continuaria responent de la mateixa manera: per exemple en relació amb la neutralitat ideològica de la ciència continuo pensant que aquesta neutralitat no existeix. També continuo pensant que el progrés en el coneixement tecnològic i científic no determina i garanteix el progrés econòmic i social. Però si que he modificat la manera de veure les relacions entre CTS. Abans de llegir els materials em posicionava en una postura propera al determinisme social. Ara crec que aquests tres conceptes es relacionen recíprocament dins d’una xarxa de contextos socioculturals influenciada per diferents factors com poden ser aspectes ideològics, polítics, econòmics, etc. i on no esta molt clar els límits de quin influència més als altres.
En relació al paper de les Tic en l’educació, he de dir que abans ja pensava que les Tic havien de tenir un paper estratègic, es a dir, planificat i organitzat tenint molt clar els objectius més que estar present pel fet només d’estar present per una demanda social a causa de la tecnificació de les nostres societats.
NOUS CONCEPTES APRESOS:
Pel que fa als nous conceptes el principal per a mi ha sigut la relació entre els conceptes de ciència, tecnologia i societat i les seves interaccions.
Era bastant conscient de la influència que exerceix la societat envers la tecnologia i la ciència però no pas al reves: la tecnologia envers la ciència per exemple, i la tecnologia envers la societat (en un sentit diferent al que proposen els deterministes tecnològics). Es a dir, la influencia que suposa la tecnologia com a impulsora de canvi científic (com en el cas del telescopi de Galileu) i per tant també impulsora de canvis socials. Això m’ha quedat més clar a partir de les lectures. Sobre tot en l’article de Domènech i Tirado.
He ampliat també coneixements pel que fa a identificar les idees dels tecnodeterministes en un paradigma més ample como ho exposa Eduard Aibar Puentes en el seu article. Aquesta associació em va fer realitzar més connexions amb els meus coneixements previs i per tant em va ajudar a comprendre millor la relació CTSE dins d’un marc teòric més global (paradigma evolucionista per exemple).
Tot plegat em va ajudar a jerarquitzar millor aquests conceptes i per tant trobar millor les seves relacions recíproques.
Altre aspecte important en la ampliació dels meus coneixements ha sigut el paper de la tecnologia en la educació. Esta clar que tots sabem que cada vegada serà una necessitat l’ús de les noves tecnologies en la pràctica educativa però com concretar-ho, dins del paradigma constructivista com fer-les servir sense caure en contradiccions, això ja és més complicat i requereix reflexió i anàlisi. Per tant, ha sigut molt important els treballs pràctics, les aportacions d’informacions en el fòrum, l`ús dels mapes conceptuals mitjançant eines informàtiques, i el debat , tot plegat m`ha donat una idea més consistent a nivell teòric i pràctic de com aplicar l’ús de les tic a l’escola.
També en particular l’ús dels mapes conceptuals i els recursos donats per a fer-los m’han ajudat moltíssim a reorganitzar, jerarquitzar, connectar, relacionar coneixements. Com havia dit a la avaluació inicial, era una eina que no havia fet servir gairebé mai. Ara, amb les eines informàtiques, l’esforç d’analitzar les lectures mitjançant els mapes i sobretot veient els criteris de valoració de D. Jonassen per a avaluar-los puc dir que he tingut un increment qualitatiu en el sabers pràctics i teòrics per a poder entendre millor les idees i principis al voltant dels mapes conceptuals.
CONCEPTES QUE NO HAN CANVIAT TANT...
Repassant les contestacions fetes a l’Avaluació Inicial, hi ha contestacions que les continuaria responent de la mateixa manera: per exemple en relació amb la neutralitat ideològica de la ciència continuo pensant que aquesta neutralitat no existeix. També continuo pensant que el progrés en el coneixement tecnològic i científic no determina i garanteix el progrés econòmic i social. Però si que he modificat la manera de veure les relacions entre CTS. Abans de llegir els materials em posicionava en una postura propera al determinisme social. Ara crec que aquests tres conceptes es relacionen recíprocament dins d’una xarxa de contextos socioculturals influenciada per diferents factors com poden ser aspectes ideològics, polítics, econòmics, etc. i on no esta molt clar els límits de quin influència més als altres.
En relació al paper de les Tic en l’educació, he de dir que abans ja pensava que les Tic havien de tenir un paper estratègic, es a dir, planificat i organitzat tenint molt clar els objectius més que estar present pel fet només d’estar present per una demanda social a causa de la tecnificació de les nostres societats.
CANVIS EN SITUA'T DEL 0 AL 10
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___6___
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: _10_____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10___7_ Ara penso que han de ser competents no tant en les tècniques que "trasmeten" sinó que han de pensar estratègies per a construir coneixment mitjançant les TIC.
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __2___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __10___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: _2____
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____7___
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ____6__
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___7__6___Li baixo un punt ja que he près més consciència del paper fonamental que juguen les TIC en la construcció de coneixment i no tant en la "trasmissió"
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: __6______
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: _10_____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10___7_ Ara penso que han de ser competents no tant en les tècniques que "trasmeten" sinó que han de pensar estratègies per a construir coneixment mitjançant les TIC.
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __2___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __10___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: _2____
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____7___
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ____6__
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___7__6___Li baixo un punt ja que he près més consciència del paper fonamental que juguen les TIC en la construcció de coneixment i no tant en la "trasmissió"
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: __6______
SINTESI
CONCLUSIONS:
Si tenim en compte el material de D. Jonassen, i la evidència que mostra la comparació dels mapes conceptuals podem afirmar que hem partit d’un model mental més senzill o si més no més intuïtiu que es va a anar complexitzant a mesura que hem anat integrant els nous continguts, conceptes o idees que extraiem dels materials i les activitats treballades. Activitats que segons Jonassen van permetre una construcció mental de la manera més òptima perquè ens va permetre usar una varietat d’eines per a construir models físics, visuals, lògics, o computacionals dels fenòmens que ens van donar pas mitjançant les tecnologies a operacionalitzar i externalitzar els nostres models mentals. I així poder veure objectivament com s’ha realitzat el canvi conceptual.
Per tant, per a concloure responem que s’ha produït canvi conceptual perquè es mostra gràficament en la comparació dels mapes un augment de conceptes, major riquesa en les connexions i relacions establertes entre els conceptes i per tant una complexització del model mental del que partíem.
Si tenim en compte el material de D. Jonassen, i la evidència que mostra la comparació dels mapes conceptuals podem afirmar que hem partit d’un model mental més senzill o si més no més intuïtiu que es va a anar complexitzant a mesura que hem anat integrant els nous continguts, conceptes o idees que extraiem dels materials i les activitats treballades. Activitats que segons Jonassen van permetre una construcció mental de la manera més òptima perquè ens va permetre usar una varietat d’eines per a construir models físics, visuals, lògics, o computacionals dels fenòmens que ens van donar pas mitjançant les tecnologies a operacionalitzar i externalitzar els nostres models mentals. I així poder veure objectivament com s’ha realitzat el canvi conceptual.
Per tant, per a concloure responem que s’ha produït canvi conceptual perquè es mostra gràficament en la comparació dels mapes un augment de conceptes, major riquesa en les connexions i relacions establertes entre els conceptes i per tant una complexització del model mental del que partíem.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)