viernes, 24 de diciembre de 2010

AUTOAVALUACIÓ

Davant de la pregunta de si hi ha hagut canvis i reestructuració de conceptes des del primer moment de l’avaluació inicial fins ara. La resposta al meu entendre és ampliament positiva. Això es pot veure reflectit una vegada més en el mapa conceptual i la seva evolució.
Em sembla interessant fer un recull d’aquells conceptes que han sigut més enriquidors en el meu procés d’aprenentatge des que hem començat l’assignatura fins ara. Aquest són per a començar:
1) La reflexió tèorica del conceptes de ciència, tecnologia, educació, i societat i les seves implicacions en la nostra pràctica educativa.
2) L’eina de debat en línia com a promotor d’aprenentatge cooperatiu amb la consequent metodologia d’argumentació.
3) els mapes conceptuals com a eines d’aprenentatge i motors d’aprenentatge significatiu. Abans tenia idea i havia estudiat el fonament teòric d’aquesta eina de treball però ha sigut a l’assignatura on vaig haver de fer-los servir amb feines concretes i per tant familiaritzar-me amb el seu ús i la seva lògica de funcionament. S’afegeix els conceptes aportats en aquest sentit per D. Jonassen, amb els criteris de com avaluar el canvi conceptual i com fer per a veure reflectits els models mentals en els mapes. Això em sembla tant a nivell personal com a professional una eina molt valuosa i una experiència molt enriquidora ja que en tot moment he sigut protagonista del meu propi procés d’aprenentatge i el dels altres companys/es.
4) Aprenentatge de coneixements relatius al funcionament d’internet, de processadors de text, així com fonts d’informació valuoses relatives a la pràctica educativa (web 2.0), ampliació de coneixements del funcionament de blogs, etc. tot això en contextos significatius que es poden aplicar i de fet ho vaig aplicar a la meva pràctica professional.
5) Experiència directa de com avaluar (millor dit ser avaluat) dins d’un marc d’aprenentatge constructivista, sent els mateixos professors o millor dit consultors els promotors de compartir coneixement i d’aprendre cooperativament, de l’experiència dels altres. Ha sigut molt enriquidor que es promogués i avalués positivament el fet de compartir material i coneixement, fet el qual, no és comú ni fácil de trobar en les diferents situacions com a estudiants ni com a professors. Intentaré prendre exemple.
6) Coneixement de diferents eines d’aprenentatge significatiu diferents a les que estava acostumada a veure: modelatge d’històries, bases KITE, criteris i tipus de resolució de problemes, etc.
Aquests són uns exemples del que he aprés i encara queda allò que esta en procés d’assimilació, en forma inconscient, en la zdp. Perquè mai no som totalment conscients del que sabem fins que no hem de establir connexions significatives amb altres continguts. Això m’ha quedat encara més clar després d’haver cursat aquesta assignatura.
Ha sigut molt positiu perquè hem experimentat en diversos exemples, formes d’establir aquestes conexions signficatives mitjançant l’ús de les tic amb una base teòrica que ens fa entendre i aprofundir més amb allò que estem fent.

CONCLUSIONS DEL TREBALL DEL MINIPROJECTE 2.3

La realització d’aquest mini-projecte per una banda ens ha permés aconseguir habilitats i coneixements tècnics nous però també per una altra banda enriquir i reafirmar alhora que re-estructurar coneixements i, conceptes que hem estat treballant des del començament de l’assignatura.
Es un aspecte molt positiu haver pogut en tot moment treballar aquesta part teòrica aplicant-la al nostre treball del dia a dia, a la nostra realitat educativa, en la que s’ha fonamentat aquest mini-projecte, per tant hem pogut experimentar amb els alumnes els avantatges (i desaventatges), els pros i contres de l’aplicació de les tic, les metodologies, tècniques, maneres de problematitzar, i anar-ho millorant des de la pràctica i amb els propis agents com demana la investigació acció.
Esta clar que ha sigut un procés molt constructiu on tots els agents (alumnes i professors) hem apres moltes coses que ens serviran de punt de partida per a futures activitats. On tindrem un munt d’estratègies no només tècniques sino també conceptuals.
Ens ha acompanyat en aquest procés la metacognició, es a dir, questionar-nos a sobre del que estem fent i ajustar-lo a les nostres necessitats, sabent el que fem i perquè el fem així i no d’una altra manera.
Ens ha acompanyat també la problematització d’un aspecte de la realitat, cumplint amb els dos atributs que ha de tenir un problema, com ho exposa D. Jonassen: per una banda, desconèixer alguna cosa, i per una altra, que allò desconegut tingui un valor social, cultural o intel·lectual per a algú.
Un altre aspecte important que destaca Jonassen i que hem pogut avaluar en el nostre procés és el fet de haver de tenir una representació mental del problema, atenent a les característiques evolutives d’un nivell de P5.
També el fet no menys important d’haver de manipular activament l’espai del problema per tal de resoldre’l, provoca necessàriament una activitat conscient que en molts dels alumnes ha portat al fet d’adonar-se que no tots els problemes són iguals, que hi ha diferents processos de solució i que ara tenen més eines per a resoldre nous questionaments.

lunes, 13 de diciembre de 2010

MAPA CONCEPTUAL AMB EL MINIPROJECTE INTEGRAT

DOCUMENTACIÓ DEL MINIPROJECTE ACTIVITAT 2.3

Aqui us poso l'adreça del blog que hem construit amb els alumnes on queda registrat gran part del que estem treballant.
Projecte Les Papallones

martes, 7 de diciembre de 2010

FITXA PROJECTE FINAL

FITXA PROJECTE FINAL
TÍTOL
Les papallones tenen nas? Com néixen?
ANÀLISI DE NECESSITATS
Partim d’una clase de P5 que està molt familiaritzada amb el treball per projectes. La ideología de base d’aquesta metodología de treball és que són ells mateixos que trien la temática sobre la que volen treballar i investigar. La mancança fonamental amb la que ens trobem quan trien temàtiques del món animal, es la falta de poder vivenciar, tocar, experimentar amb els sentits allò que s’esta aprenent amb la teoría, i que es difícil reproduir en un ambient d’aula en les seves condicions naturals.

OBJECTIU
L’objectiu és proporcionar recursos on es pugui vivenciar, experimentar, reproduir d’una manera virtual(sempre que no es pugui fer d’una altra manera), amb mitjans tecnològics aquell coneixement que no és possible portar-lo a terme dins d’una aula de classe per limitacions de temps, espai, llum etc. i on puguin ser els alumnes els protagonistes.
HIPÒTESI
La nostra hipòtesi és que per a que hi hagi un aprenentatge significatiu és important que l’alumnat pugui tenir aquestes experiències. No hi ha prou amb fer servir una metodologia de projectes si no es pot vivènciar o experimentar d’una manera o d’una altra allò que s’esta aprenent. Però com ho podem fer quan no tenim totes les condicions físiques, espacials, etc?
METODOLOGIA I BASE TEÒRICA
La metodologia que s’usarà serà la del treball per projectes en funció d’una inquietud que va sortir arran d’una activitat feta en classe on va sorgir la pregunta inicial o el títol d’aquesta fitxa.
El treball per projectes és una metodologia que treballa amb els principis del constructivisme perquè parteix dels coneixements previs dels alumnes, allò que saben del tema i que es tractarà com a punt de partida. En funció d’aquests coneixements previs, es buscarà la nova informació i es contrastarà amb el que ja sabien.
De tot aquest procés es fa un registre dels interessos dels alumnes, on queden plasmades totes les successives etapes que es van desenvolupant.
També s’inclou la pregunta de què volen saber exactament.
El treball per projectes és interessant perquè permet treballar d’una manera globalitzada. Es a dir, en funció d’una pregunta inicial, es van tocant diferents àrees de coneixement, com pot ser ciències, plàstica, llenguatge, etc. sempre partint dels interessos dels alumnes.
En el cas concret de la pregunta inicial o títol, el nostre projecte intentarà contestar a la pregunta des del que l’alumnat ja sap o creu conèixer sobre les papallones.
MATERIAL DIDÀCTIC
Les característiques que haurà de tenir el material per a que pugui complir amb els nostres objectius i necessitats són:
· Visual: Haurà de ser un material visual, amb una qualitat considerable pel que fa a les imatges, a la filmació i presentació per a que pugui ser realment didàctic i suplantar l’experiència directa.
· Sonor: on es reprodueixin sons i sorolls característics si calen o que pugui despertar l’interés, que tingui relació amb les imatges, pera promoure la sensibilització, certs estats d’ànims, etc.
Atractiu: atreure l’atenció, tenir una durada adequada a les capacitats dels infants, que ensenyi allò que es realment important en el procés d’aprenentatge.
Interactiu: on els infants puguin interactuar amb la informació.

Estem parlant de buscar videos en youtube, documentals, pàgines web, construcció de power points i després confeccionar un blog on es pugui consultar periódicament la informació recollida. On la imatge tingui un paper molt important i amb ella els materials interactius que permetin als nens i nenes viure al menys amb fonts indirectes les experiències que els hi permetin contestar a la pregunta del títol.
·
TEMPORITZACIÓ
Pel que fa a la temporització, es preveu una durada de 3 a 4 setmanes per a donar temps a complir amb totes les fases del projecte, poder aprofundir en els temes que interessen als alumnes i que no decaigui l’interés.

AVALUACIÓ
L’avaluació del projecte consistirà en reflexionar i fer un registre a sobre de tot el que hem aprés des del començament comparant amb la informació que va quedar registrada al començament com a coneixements previs. La nova informació serà registrada en un blog que servirà per a difondre els nous coneixements tant a pares com a altres alumnes i on es faran presentacions a altres classes d’allò que hem aprés d’una manera àgil i atractiva.

PROPOSTA DE CONTINUITAT
Si l’avaluació del projecte fos positiva la proposta de continuïtat seria formar una base de dades amb els blogs i la informació continguda per tal de facilitar la informació i la cerca per a futurs projectes.

PER QUÈ AQUEST CAS REPRESENTA UN APRENENTATGE SIGNIFICATIU?

Per què aquest cas representa un aprenentatge significatiu amb l’ús de les TIC
En primer lloc perquè s’està construint coneixement a partir dels interessos dels alumnes i de les seves motivacions mitjançant eines tecnològiques. L’alumnat en aquest procés té un paper molt actiu: són ells que mitjançant la interacció amb el material (en aquest cas el software i l’ordinador) van ampliant i enriquint les seves experiències. El principal objectiu del professor es provocar una actitud en l’alumnat d’interès, de curiositat i d’experimentació amb el que tenen al davant. No oblidem que són infants de p4. I ho fa contrastant allò que estan acostumats a fer amb una nova realitat, un context diferent, amb un llenguatge diferent com es el llenguatge de l’ordinador per a enriquir les seves experiències i així ampliar i enriquir els seus models mentals.
El paper del professor és de facilitador. Es a dir, no és ell el protagonista del coneixement sinó que són els/les seus/seves alumnes.
Ell intervé estratègicament per a provocar un canvi, una reacció, ampliar coneixements, aclarir dubtes, provocar més curiositat, però en definitiva és el seu alumnat qui protagonitza l’activitat i el seu propi procés d’aprenentatge.
Un altre element d’aprenentatge significatiu que observem en la activitat és que el professor fa servir estratègies d’aprenentatge cooperatiu. Treballa la ZDP, es a dir, aprofita els coneixements previs i allò que són capaces d’aprendre amb ajut per a produir aprenentatge.
Si tenim com a referència els principis d’un aprenentatge significatiu que exposa D. Jonassen al Módul 2 de l’assignatura per a valorar que és una activitat que comporta aprenentatge significatiu podem dir que es dona un coneixement:

Actiu: els estudiants es comprometen amb el procés d’aprenentatge ja que explica que interactuen activament entre ells, fan preguntes, s’expliquen coses...
Constructiu: els estudiants adapten el que ja saben a la nova realitat per a donar sentit i/o reconciliar una discrepància. O en aquest cas, integrar noves experiències amb el que ja saben.
Col·laboratiu: els estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge, aprofitant les habilitats de la resta.
Intencional: intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional com ara, buscar les lletres del seu nom, dels companys...
Conversacional: aprendre és un procés social, dialògic, llavors s’aprofita les interaccions com a font d’aprenentatge. En aquest cas, es treballa per parelles i un ajuda a l’altre.
Reflexiu: els estudiants articulen el que han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats. En aquest cas després de fer l’activitat cadascú fa la seva aportació i serveix com a reflexió individual i grupal.
Per això i per tot el que hem exposat més amunt pensem que aquest cas representa un aprenentatge significatiu per l’alumnat.
Com els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu.
Perquè com ho expressa D. Jonassen, les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa i l’important és que el raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes. El punt central d’aquest plantejament és que tot el que sabem ho recordem en forma d’històries. Es a dir, la història es transforma en una mena de format ric i poderós per a narrar i descriure records. Per tant, es pot analitzar aquest format per a entendre el que les persones saben.
Hi ha un mitjà, un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones que s’anomena RBC . Aquest mètode es basa en els estudis que mostren que quan es troben amb una situació nova les persones l’analitzen i intenten aplicar alguna lliçó o experiència passada que s’assembli a la actual problema o situació nova.
A nosaltres com a professionals de l’ensenyament ens interessa saber que es pot impulsar el canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències d’altres. Això ens obra una porta a una font més de coneixement i aprenentatge significatiu que es pot aplicar per a aconseguir els nostres objectius. Però un dels interessos fonamentals per als professors des del meu punt de vista d’aquesta font de coneixement és el fet de poder emmagatzemar aquesta informació d’una manera organitzada i ordenada segons diferents criteris. Això permet enriquir la tasca diària com a professionals, fer-la més dinàmica i cooperativa. I obra una porta també a construir bases de dades similars per a fer-les servir amb els alumnes.
Aquesta és una modalitat més en fer servir les tic dins d’un marc d’aprenentatge constructiu. S’ha de reconèixer el valor de la tecnologia llavors en aquesta mena de font de coneixement:

miércoles, 10 de noviembre de 2010

MODELANT HISTÒRIES: UN CAS PER A COMPARTIR

RESUM DEL CAS:
En una classe de P4 d’Educació Infantil es fa servir el programa Paint per a dibuixar i escriure els noms de l’alumnat.

DESCRIPCIÓ DE LA ESCENA:

Nivell que s’aplica: P4 Educació Infantil
Tema/Unitats aplicables: Llenguatge plàstic, verbal i matemàtic.
Tecnologies utilitzades en la lliçó: software educatiu
Tipus d’escola: Primària i Ed. Infantil
Ubicació de l’escola: urbana
Connectivitat: connectat a la classe (software PC)
Ubicació de recursos tecnològics: a classe i classe polivalent
Situació econòmica social de l’estudiant: baixa i mitjana situació econòmica, percentatge alt d’immigració.
INFORMACIÓ DEL PROFESSOR:

Experiència en l’ensenyament:
10 anys
Experiència tecnològica del professor/nivell de formació:
Utilitzat sovint a classe i a casa.



ALTRES DETALLS DEL CAS:

Objectiu de la història
Activitats de la història
Resultats

HISTÒRIA:
Escoltem la vostra història:
Generalment a la classe no fem servir molta tecnologia però tenim una vegada a la setmana “classe d’informàtica”. És una escola de nova creació i encara tenim recursos molt limitats. Durant aquest curs estem treballant molt la lectura i la escriptura mitjançant els noms de l’alumnat. Aprenem les lletres, a escriure-les i llegir els noms dels companys/es, etc.
Vaig pensar aprofitar aquest espai informàtic per a continuar aquesta feina en un context diferent, i així enriquir el ventall de coneixements de l’alumnat ja que normalment el que fem diàriament a la classe es treballar en llapis i paper o a la pissarra.
Quin nivell és?
P4
Quants alumnes en té?
23 alumnes però per a fer aquesta classe només faig servir la meitat del grup, 11 i 12 respectivament.
Cada estudiant té el seu ordinador?
No, hem de treballar per parelles, dos a cada ordinador o tres segons el cas.
Estaven familiaritzats amb el software?
No, era la primera vegada que el feien servir i molts d’ells no tenen ordinadors a casa o sigui que a l’escola és l’únic espai que tenen per a fer servir un ordinador.
Considera que és una lliçó integrada de coneixements?
Si, perquè també estan aprenent habilitats psicomotrius tan importants en aquesta etapa com és la coordinació, el control de la mà, dels dits... que amb altres activitats no ho exercitarien de la mateixa manera i a més nocions matemàtiques com són les nocions topològiques de a dalt-a baix, dreta-esquerra, a sobre-a sota, i sobre tot d’una manera molt divertida perquè s’ho passen molt bé ja que poden anar provant, experimentant, a més es poden equivocar i tornar a començar perquè és molt fàcil esborrar i començar de nou, no com en paper!
Quin és el vostre principal objectiu acadèmic amb aquesta activitat?
Donar-los altres eines a les que estan acostumats, enriquir el seu bagatge de coneixements. Ampliar el seu ventall d’experiències en un entorn on poden ser autònoms i anar provant, amb assaig i error i ser ells els protagonistes del seu aprenentatge ja que fan progressos enormes amb l’ajuda dels seus companys i ells també poden ajudar els altres.
El meu principal objectiu és motivar-los aprendre, motivar-los a buscar, a interessar-se, despertar la seva curiositat...
Com descriuria el vostre paper durant la classe?
El que faig és donar-los les primeres directrius com per a que puguin començar sense atabalar-los d’informació i a mesura que agafen confiança i assoleixen les primeres habilitats ells mateixos van preguntant per a què serveixen les icones que veuen o també pregunten com poden fer més coses llavors intervinc. Es a dir, dono els coneixements en funció de les seves motivacions (sempre estan molt motivats). També ho faig quan sorgeix algun problema que premen una cosa que no volien prémer ja que encara no manegen bé el ratolí i es molt comú que s’obrin finestres... m’agrada que siguin ells els protagonistes. Llavors aprofito d’aquestes errades per a introduir més coneixements, problematitzar situacions, fer hipotesis...
Com avalua el que fan?
M’interessa que tinguin una actitud activa, que s’esforcin per a aconseguir allò que no els hi surt. Que s’interessin per a aprendre més coses i per a ajudar al company amb el que treballen ja que treballen per parelles no només per un tema de falta de recursos sinó també per a treballar l’aprenentatge cooperatiu i la ZDP es a dir el que no sap algú l’altre li pot ajudar a aprendre’l. No interessa tant el resultat sinó el procés. La riquesa d’interaccions amb els companys i amb l’ordinador i el professor. També m’interessa que explorin però amb cura es a dir que vagin amb compte amb el material perquè és una forma de valorar-lo i d’experimentar però amb un cert criteri i guia.
Després quan acabem fem una posada en comú on comentem coses interessants que li hagin passat a cadascú.
El vostre alumnat ha complert les vostres expectatives?
Si, m’agrada molt veure’ls gaudint, interactuant entre ells, discutint com poden fer alguna cosa que no els hi surt, provant colors i traços, escrivint les lletres buscant-les en el teclat...
Segons la vostra opinió, quina és la principal lliçó que es pot aprendre de la vostra història?
Que les tecnologies poden aportar molt encara que parlem d’infants tant petits. I que el més important és que poden oferir un marc d’autonomia per a provar i equivocar-se, enriquir la seva experiència mitjançant contextos interactius, és una experiència sensorial de colors, sons i a més d’aprenentatge psicomotriu diferent i complementària a la que fem diàriament a classe i a casa perquè molts d’ells no tenen ordinador.