MODELANT HISTÒRIES: UN CAS PER A COMPARTIR

RESUM DEL CAS:
En una classe de P4 d’Educació Infantil es fa servir el programa Paint per a dibuixar i escriure els noms de l’alumnat.

DESCRIPCIÓ DE LA ESCENA:

Nivell que s’aplica: P4 Educació Infantil
Tema/Unitats aplicables: Llenguatge plàstic, verbal i matemàtic.
Tecnologies utilitzades en la lliçó: software educatiu
Tipus d’escola: Primària i Ed. Infantil
Ubicació de l’escola: urbana
Connectivitat: connectat a la classe (software PC)
Ubicació de recursos tecnològics: a classe i classe polivalent
Situació econòmica social de l’estudiant: baixa i mitjana situació econòmica, percentatge alt d’immigració.
INFORMACIÓ DEL PROFESSOR:

Experiència en l’ensenyament:
10 anys
Experiència tecnològica del professor/nivell de formació:
Utilitzat sovint a classe i a casa.



ALTRES DETALLS DEL CAS:

Objectiu de la història
Activitats de la història
Resultats

HISTÒRIA:
Escoltem la vostra història:
Generalment a la classe no fem servir molta tecnologia però tenim una vegada a la setmana “classe d’informàtica”. És una escola de nova creació i encara tenim recursos molt limitats. Durant aquest curs estem treballant molt la lectura i la escriptura mitjançant els noms de l’alumnat. Aprenem les lletres, a escriure-les i llegir els noms dels companys/es, etc.
Vaig pensar aprofitar aquest espai informàtic per a continuar aquesta feina en un context diferent, i així enriquir el ventall de coneixements de l’alumnat ja que normalment el que fem diàriament a la classe es treballar en llapis i paper o a la pissarra.
Quin nivell és?
P4
Quants alumnes en té?
23 alumnes però per a fer aquesta classe només faig servir la meitat del grup, 11 i 12 respectivament.
Cada estudiant té el seu ordinador?
No, hem de treballar per parelles, dos a cada ordinador o tres segons el cas.
Estaven familiaritzats amb el software?
No, era la primera vegada que el feien servir i molts d’ells no tenen ordinadors a casa o sigui que a l’escola és l’únic espai que tenen per a fer servir un ordinador.
Considera que és una lliçó integrada de coneixements?
Si, perquè també estan aprenent habilitats psicomotrius tan importants en aquesta etapa com és la coordinació, el control de la mà, dels dits... que amb altres activitats no ho exercitarien de la mateixa manera i a més nocions matemàtiques com són les nocions topològiques de a dalt-a baix, dreta-esquerra, a sobre-a sota, i sobre tot d’una manera molt divertida perquè s’ho passen molt bé ja que poden anar provant, experimentant, a més es poden equivocar i tornar a començar perquè és molt fàcil esborrar i començar de nou, no com en paper!
Quin és el vostre principal objectiu acadèmic amb aquesta activitat?
Donar-los altres eines a les que estan acostumats, enriquir el seu bagatge de coneixements. Ampliar el seu ventall d’experiències en un entorn on poden ser autònoms i anar provant, amb assaig i error i ser ells els protagonistes del seu aprenentatge ja que fan progressos enormes amb l’ajuda dels seus companys i ells també poden ajudar els altres.
El meu principal objectiu és motivar-los aprendre, motivar-los a buscar, a interessar-se, despertar la seva curiositat...
Com descriuria el vostre paper durant la classe?
El que faig és donar-los les primeres directrius com per a que puguin començar sense atabalar-los d’informació i a mesura que agafen confiança i assoleixen les primeres habilitats ells mateixos van preguntant per a què serveixen les icones que veuen o també pregunten com poden fer més coses llavors intervinc. Es a dir, dono els coneixements en funció de les seves motivacions (sempre estan molt motivats). També ho faig quan sorgeix algun problema que premen una cosa que no volien prémer ja que encara no manegen bé el ratolí i es molt comú que s’obrin finestres... m’agrada que siguin ells els protagonistes. Llavors aprofito d’aquestes errades per a introduir més coneixements, problematitzar situacions, fer hipotesis...
Com avalua el que fan?
M’interessa que tinguin una actitud activa, que s’esforcin per a aconseguir allò que no els hi surt. Que s’interessin per a aprendre més coses i per a ajudar al company amb el que treballen ja que treballen per parelles no només per un tema de falta de recursos sinó també per a treballar l’aprenentatge cooperatiu i la ZDP es a dir el que no sap algú l’altre li pot ajudar a aprendre’l. No interessa tant el resultat sinó el procés. La riquesa d’interaccions amb els companys i amb l’ordinador i el professor. També m’interessa que explorin però amb cura es a dir que vagin amb compte amb el material perquè és una forma de valorar-lo i d’experimentar però amb un cert criteri i guia.
Després quan acabem fem una posada en comú on comentem coses interessants que li hagin passat a cadascú.
El vostre alumnat ha complert les vostres expectatives?
Si, m’agrada molt veure’ls gaudint, interactuant entre ells, discutint com poden fer alguna cosa que no els hi surt, provant colors i traços, escrivint les lletres buscant-les en el teclat...
Segons la vostra opinió, quina és la principal lliçó que es pot aprendre de la vostra història?
Que les tecnologies poden aportar molt encara que parlem d’infants tant petits. I que el més important és que poden oferir un marc d’autonomia per a provar i equivocar-se, enriquir la seva experiència mitjançant contextos interactius, és una experiència sensorial de colors, sons i a més d’aprenentatge psicomotriu diferent i complementària a la que fem diàriament a classe i a casa perquè molts d’ells no tenen ordinador.